pobler | 09 Abril, 2007 17:51
No entenc com encarareu les eleccions municipals parlant de solidaritat, sostenibilitat i justícia social. No puc entendre com podeu permetre que la Núria estigui empresonada. Heu iniciat el camí de perseguir la dissidència i criminalitzar les ideologies, i sentint-ho molt, sobretot per la bona gent que encara us fa confiança, us esteu posant del costat dels que malbaraten els drets fonamentals i la presumpció d’innocència. Esteu bastint la trinxera d’aquells vencedors que van decidir que pensar no era lliure i que la militància política havia de perseguir-se,empresonar- se, sentenciar-se, executarse... (Anna Gabriel Sabaté)
Més de 50 dies bastint trinxeres
Per l'Anna Gabriel Sabaté, Regidora per la CUP a l'Ajuntament de Sallent
Ja fa més de cinquanta dies. La Núria ha estat empresonada a Soto del Real, i,mentrestant, es busquen les proves per tal de justificar que se li hagi aplicat la llei antiterrorista i se li hagi coartat la llibertat. I de tot plegat, ja en fa cinquanta-un dies.
Mentrestant també, s’inicia l’ambient de precampanya electoral. Els comicis municipals són a la cantonada, i la combinació de les dues coses fa que Iniciativa per Catalunya estigui preocupada per les manifestacions que es fan davant les seves seus. Com si el que importés fos la difusió pública de la manipulació policial i no pas aquesta per si mateixa.Com si el que importés fos que la Núria entorpís l’èxit dels resultats electorals,i no pas la seva llibertat.
Centenars de mostres de suport posen en evidencia, cada dia que passa, que la Núria ha estat detinguda i empresonada per la seva militància i solidaritat.Milers de persones saben i reafirmen, cada dia que passa,que l’àrea central d’informació dels Mossos d’Esquadra van investigar i detenir la Núria per exercir la seva llibertat d’expressió. Primer acusada de pertinença a organització terrorista i tinença il·lícita d’armes.A hores d’ara, ja només de pertinença. I caldrà esperar, malauradament, perquè tampoc aquesta imputació no pugui ser provada. Perquè és evident que l’educadora social de Sarrià de Ter l’únic delicte que ha comès és el de ser solidària amb un company d’ideologia anarquista. No hi ha explosius, no hi ha organització armada...només hi ha compromís ideològic, cartells,adhesius i solidaritat.Però els Mossos d’Esquadra han decidit que tot això era prou per portar la Núria a l’Audiència Nacional. Mentrestant, el jutge encara espera proves. Mentrestant, també, Iniciativa per Catalunya, al capdavant de la conselleria d’Interior i, per tant, responsable de l’actuació del cos policial, només està preocupada per les manifestacions que es fan davant les seves seus i per les eleccions municipals. Sento ser dura amb vosaltres, companys, però no entenc com no se us fa un nus a l’estómac quan penseu en la Núria i els seus. No sé com no demaneu disculpes públicament per com s’ha instruït el cas i no entenc com encara el conseller no ha respost a les peticions de reunió de la família. No entenc com encarareu les eleccions municipals parlant de solidaritat, sostenibilitat i justícia social. No puc entendre com podeu permetre que la Núria estigui empresonada. Heu iniciat el camí de perseguir la dissidència i criminalitzar les ideologies, i sentint-ho molt, sobretot per la bona gent que encara us fa confiança, us esteu posant del costat dels que malbaraten els drets fonamentals i la presumpció d’innocència. Esteu bastint la trinxera d’aquells vencedors que van decidir que pensar no era lliure i que la militància política havia de perseguir-se,empresonar- se, sentenciar-se, executarse...
I mentrestant, nosaltres continuarem bastint la trinxera d’aquells vençuts que van lluitar per la justícia i la llibertat. Com la Núria.
Publicat a la web de la CUP nacional el 4 d'abril de 2007
pobler | 09 Abril, 2007 06:23
Tant per a la monarquia com per al capitalisme, comptar amb un P"C"E domesticat era una necessitat urgent que venia de molt lluny. Lluís Maria Xirinacs ho explica a la perfecció en el seu llibre La traïció dels líders (volum II). Ara ja no són un secret per a ningú, els contactes Carrillo-Juan Carlos-Suárez. D'ençà el 1977 s'han escrit multitud de llibres de memòries i ja és un lloc comú saber dia a dia com va anar el pacte entre el franquisme reciclat i la pretesa oposició. Sorprenentment, el rei Juan Carlos en persona conta que fou el primer de connectar amb Santiago Carrillo en vista a la futura legalització del P"C"E, ja en l'any 1974, quan encara només era príncep i quan tot el règim hi podia estar radicalment en contra. (Miquel López Crespí)
EL CARRILLISME (PCE) I L'ABANDONAMENT DE LA LLUITA PER LA REPÚBLICA EN TEMPS DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA. (II)
Tant per a la monarquia com per al capitalisme, comptar amb un P"C"E domesticat era una necessitat urgent que venia de molt lluny. Lluís Maria Xirinacs ho explica a la perfecció en el seu llibre La traïció dels líders (volum II). Ara ja no són un secret per a ningú, els contactes Carrillo-Juan Carlos-Suárez. D'ençà el 1977 s'han escrit multitud de llibres de memòries i ja és un lloc comú saber dia a dia com va anar el pacte entre el franquisme reciclat i la pretesa oposició. Sorprenentment, el rei Juan Carlos en persona conta que fou el primer de connectar amb Santiago Carrillo en vista a la futura legalització del P"C"E, ja en l'any 1974, quan encara només era príncep i quan tot el règim hi podia estar radicalment en contra.
Són divertides les temeroses frases que sobre aquesta qüestió n'iniciaren la confidència a José Luis de Vilallonga, dinou anys després.
- "La veritat és que no sé si t'hauria d'explicar això. Encara avui és un tema tan delicat... Hi ha gent que quan s'assabenti que jo ja pensava legalitzar el Partit Comunista essent encara príncep d'Espanya... Diran... no ho sé... Diran que em disposava a enganyar-los... a trair-los" (Arreu, p.2).
Explica [pàgs. 218-224 de La traïció dels líders (II)] que conegué Nicolae Ceaucescu, president de la Romania socialisto-degenerada, a les festes commemoratives del xa de l'Iran a Persèpolis. Aleshores el líder romanès li digué que coneixia molt bé Carrillo, estiuejant a Romania.
Hom se n'adona com, finalment!, funcionà la política de reconciliación nacional [amb els sectors liberals del feixisme i el capitalisme]. D'ençà l'any 1956, el P"C"E s'havia especialitzat a llançar missatges envers el feixisme i uns hipotètics sectors democràtics del capitalisme. No res de bastir un partit de classe, un partit marxista-leninista en camí d'anar agrupant l'avantguarda més combativa dels treballadors, la pagesia, la intel.lectualitat antifeixista.
Com a oient i corresponsal de l'emissora de Carrillo (Ràdio Espanya Independent, record a la perfecció les continuades prèdiques democràtico-burgeses d'allò que, en teoria, hauria d'haver estat una emissora comunista, leninista, al servei d'un canvi radical de la societat d'explotació capitalista. Però la política de Carrillo havia trobat un bon oient: el futur rei d'Espanya, el príncep Juan Carlos. Tot un èxit de la política de col.laboració de classes carrillista, tenir per seguidor el futur rei d'Espanya, malgrat mai no funcionàs la famosa Huelga Nacional General Pacífica!
Per no perdre el fil dels esdeveniments seguirem punt per punt la magnífica descripció que Lluís Maria Xirinacs fa d'aquests primers contactes del P"C"E amb els enviats personals de Juan Carlos.
"A la primavera de 1974 convocà [el príncep] 'un amic molt íntim' -creiem que es tractava de Manuel Díez Alegría, ambdós de pura corda pro-ianqui- 'i de qui no diré el nom, puix que no crec que li agradi veure's barrejat públicament en aquesta història'. Li féu l'encàrrec de sondejar només verbalment Carrillo, en el més absolut secret. No li agradava la missió. 'Li vaig explicar que era l'únic en qui podia dipositar tota la meva confiança', va dient el rei. El juny del 74, via Europa, volà el missatger a Bucarest. Endebades lliurà una carta de presentació del príncep d'Espanya. Fou detingut durant dos dies. Finalment, el rebé Ceaucescu. De viva veu li féu avinent que comuniqués al seu amic Carrillo que el futur rei d'Espanya legalitzaria el partit comunista si Carrillo confiava en ell i no s'hi oposava. El missatger tornà quinze dies després d'haver partit".
Gregorio Morán ens conta encara moltes més coses de les que en el seu moment havia confessat el rei a Vilallonga. Vejam què diu d'quest afer l'ex-ministre d'Afers Estrangers del PSOE: "Quan el tinent general Manuel Díez Alegría, aleshores cap de l'Alt Estat Major, féu un viatge a Romania, no suficientment explicat al Generalíssim, fou destituït fulminantment. Ningú que conegués Díez Alegría i les coordenades intel.lectuals i polítiques en què es movia un cap de l'exèrcit, no fóra capaç d'imaginar-se aquest home enfilant contactes amb forces antifranquistes en l'estranger i menys encara amb Santiago Carrillo i el Partit Comunista" (Arreu, p.2).
Totes aquestes provatures, contactes, missatges, cartes, etc., servien per a anar perfilant el tipus de transició que finalment es faria a l'Estat, sota la direcció política total i absoluta del gran capital i dels aparats d'Estat i personal heretat del franquisme.
En el llibre de José Luis de Vilallonga (El Rey, p. 105 i ss.) podem anar seguint, punt per punt, el desenvolupament del fulletó que portaria, l'abril del 77, a la legalització del carrillisme (P"C"E).
"Un mes o dos abans que Juan Carlos d'Espanya fos definitivament nomenat cap d'Estat (1975), un ministre romanès entrà clandestinament a l'Estat espanyol, ajudat pels comunistes. Fou avisat l'intermediari a Madrid i finalment es veié amb el príncep. Ceaucescu responia: 'Carrillo no mourà un dit fins que no sigueu rei. Després caldrà concertar un termini, no gaire llarg, perquè es faci efectiva la vostra promesa de legalització'".
El rei digué a Vilallonga: "Vaig respirar tranquil per primer cop des de feia temps. Carrillo no llançaria la seva gent al carrer".
Ben cert que el carrilisme feia tot el possible per a controlar el poble i que aquest no posàs en qüestió cap de les herències del franquisme (aparats d'Estat repressius, monarquia, unitat d'Espanya, sistema capitalista, etc).
Del llibre No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc, Lleida, 2001)
« | Abril 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 |