pobler | 17 Març, 2007 20:02
...les trobades i discussions antifeixistes a casa seva, a Gènova, i a casa meva amb l'enyorat Bernat Homar... Diu l'actual secretària general del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament de les Illes (Stei): "En Miquel el vaig conèixer, ja fa tants d'anys que quasi no me'n record, jo devia tenir-ne 18, era a la plaça de Santa Eulària i estava assegut en aquella àmplia terrassa del bar Modern. Jo parava unes orelles ben dretes perquè del que parlaven i del to amb el què parlaven pareixia que arreglarien el món de veritat, com diu aquella cançó d'en Raimon".
Les avantguardes culturals antifranquistes dels anys setanta: Neus Santaner i Miquel López Crespí
El primer premi literari
L'article que m'ha fet arribar la meva bona amiga Neus Santaner (per un llibre de memòries que estic preparant) m'ha portat nombrosos records a la memòria. Aquell premi que guanyàrem plegats a Campos l'any 1972, les trobades i discussions antifeixistes a casa seva, a Gènova, i a casa meva amb l'enyorat Bernat Homar... Diu l'actual secretària general del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament de les Illes (Stei): "En Miquel el vaig conèixer, ja fa tants d'anys que quasi no me'n record, jo devia tenir-ne 18, era a la plaça de Santa Eulària i estava assegut en aquella àmplia terrassa del bar Modern. Jo parava unes orelles ben dretes perquè del que parlaven i del to amb el què parlaven pareixia que arreglarien el món de veritat, com diu aquella cançó d'en Raimon".
Té raó na Neus quan afirma que ja han passat molts d'anys. Exactament trenta! Tres dècades d'ençà que guanyàrem el primer premi. El meu era un guardó literari; el seu un premi per un treball d'investigació titulat, me'n record a la perfecció!, "El prat de Sant Jordi i la seva dessecació".
La nit del lliurament dels premis literaris jo no vaig poder anar a Campos. Però sí que hi eren na Neus i en Bernat Homar. Aleshores jo tenia una reunió digem-ne clandestina i en aquell temps encara prioritzava la lluita activa antifranquista per damunt el fer carrera personal, "avançar" (si es que es pot fer tal cosa!) dins del camp de la literatura. Quants llibres no s'haurien escrit si, en lloc d'anar a reunions antifeixistes ens haguéssim dedicat solament a la literatura! Però na Neus i en Bernat sí que hi eren a Campos i, en acabar l'acte de lliurament dels premis, vengueren a casa meva. En el paper que servia per anar seguint les votacions havien escrit: "Has guanyat! Hem guanyat!". I signaven "Neus i Bernat". Encara tenc el paper en el meu arxiu i ho serv com un document molt estimat.
Amb na Neus i en Bernat ens havien conegut a finals dels seixanta. En Bernat va dirigir diversos grups de teatre i, amb en Pere Noguera, petàvem la conserva cultural a qualsevol indret que ens trobàvem.
Amb els germans Noguera Vizcaíno, Pere i Biel, repartírem l'any 1967 un bon munt d'exemplars de Els mallorquins de Josep Melià. Al pintor Biel Noguera i al seu germà, en Pere, els vaig conèixer en el collegi Lluís Vives de Ciutat, on estudiàvem tots tres. A part de compartir la mateixa dèria per l'art (en Biel dibuixava historietes a les classes, mentre jo m'entretenia escrivint estranyíssims contes de ciència ficció), allò que -d'una forma instintiva, solidària- ajudà a consolidar la nostra amistat (que perdura més de trenta anys després), potser fos que els nostres pares havien lluitat junts en temps de la guerra en defensa de la llibertat i per la República.
Amb el temps, malgrat en Biel marxà a la Universitat de Barcelona, continuàrem mantenint el contacte. Durant els anys 65, 66 i 67 -a l'estiu en Biel ajudava la família a portar una botiga de souvenirs prop de Portopí, al final del passeig Marítim- intercanviàvem revistes revolucionàries (algunes clandestines que ell em portava de Barcelona; altres, de la Xina, Cuba o el Vietnam, els hi portava jo fins a la botiga), el Serra d'Or, les edicions ultrasecretes -per por de la repressió- del just acabat de néixer Sindicat Democràtic d'Estudiants...
Sovint sopàvem a casa meva (carrer Antoni Marquès Marquès) i ens passàvem hores i hores, amb en Bernat Homar, amb l'amic Pere Noguera (o amb en Xim Rada, en Francesc Monge o en Frederic Suau si es tractava de comentar els articles per a la secció Letras del Diario de Mallorca) dissenyant en la ment imaginaris muntatges escènics, ordint obres de teatre o, en el darrer cas, estructurant unes pàgines culturals a les quals donàvem una importància cabdal en la lluita per una cultura lliure i progressista.
Ha estat l'article de Neus Santaner el que m'ha fet recordar aquells anys d'illusions i esperances; el començament de les meves provatures literàries (els premis, els primers llibres de narracions que publicà l'Editorial Turmeda que dirigia n'Antoni Serra i Aina Montaner, les primeres obres de teatre...). Abans de conèixer en Xim Rada, n'Antoni Serra, en Frederic Suau, na Neus Santaner, en Bernat Homar, en Gerard Matas, en Joan Manresa, n'Antoni Catany, el mateix Pepín Tous, va ser en Josep M. Llompart qui m'encoratjà a emprendre l'aventura literària.
Parlant dels meus primers llibres i de la participació en aquells concursos literaris, cal dir que entre aquests destacaven aleshores el Ciutat de Palma, el Ciutat de Manacor, l'Andreu Roig de poesia, Joan Ballester de narrativa de Campos (en formaven part del jurat l'any 1971 Francesc de B. Moll, Gregori Mir, Andreu Ferret, Miquel Pons, etc), i el Llorenç Riber de narrativa, de Campanet (Josep M. Llompart). Amb el temps els vaig arribar a guanyar quasi tots (i molts d'altres al Principat i al País Valencià). Tot això era abans de la interrupció (motivada per la meva militància política en l'OEC i el PSM) de quasi nou anys dins de la meva tasca d'escriptor.
(29-VI-02)
pobler | 17 Març, 2007 07:57
Núria Pòrtulas, és educadora social i viu en la casa ocupada 'El Rusc' de Sarrià de Ter. Fou membre del grup escolta Pare Claret de Girona durant més de deu anys i membre activa i compromesa dins del teixit social i associatiu de Sarrià i les comarques Gironines. La vinculació i posterior campanya de recolzament a un company Sarrianenc reclamat per la justícia Itàliana acusat d'una actuació anarquista en aquell país, ha estat motiu suficient per practicar-li la detenció. Donat el caràcter d'aïllament que suposa l'aplicació de la llei antiterrorista, la Núria només va poder ser visitada el pasat divendres durant mitja hora pel seu advocat. La privació absoluta de drets de la Núria ha provocat un gran trasbals a la família, amics i entorn associatiu gironí, per la seva incomprensió i manifesta mala fe.
Concentracions davant ICV per la llibertat de Núria Pòrtulas
per Laia Altarriba [1]
El líder d’ICV, Joan Saura, és des de les últimes eleccions catalanes el conseller d’Interior. I són els Mossos dÉsquadra els que van prendre la iniciativa de detenir el passat 7 de febrer a Núria Pòrtulas.
Dimecres passat es va complir un mes des de la detenció i ingrés a la presó de Núria Pòrtulas, educadora social vinculada al moviment llibertari de Girona. Va ser acusada de liderar un grup de suport a presos anarquistes italians que, sempre segons l’acusació policial, planejaria començar a cometre sabotatges i atemptats contra béns i persones. Per sostenir aquesta acusació, els mossos d’esquadra es van basar inicialment en unes anotacions que suposadament van trobar en una llibreta de la detinguda quan la van retenir setmanes abans en un control de carretera.
Per aconseguir que el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Santiago Pedraz firmés la interlocutòria de presó condicional per a Núria, la Policia va assegurar que al seu ordinador i el seu telèfon mòbil hi hauria proves de la culpabilitat de la jove. El jutge la va enviar a la presó en espera de rebre l’informe de la Policia catalana. El cas és ara a les mans d’un altre jutge de l’Audiència Nacional, Juan del Olmo, que encara no s’ha pronunciat perquè espera el que hi ha d’inculpatori a l’ordinador i el telèfon l’informe que relati. L’advocat de Núria Pòrtulas, Benet Salellas, assegura que Del Olmo ja ha reclamat, sense rebre resposta, dos o tres vegades l’informe als Mossos.
La plataforma que exigeix la llibertat de la presonera assegura que l’únic que hi ha de cert és que la noia participava en un grup de solidaritat que ha convocat alguna concentració i ha pegat cartells. El grup es va crear, especialment, per demanar la llibertat de Juan Surroche, un altre noi català que va ser detingut i extradit a Itàlia a mitjan gener sota l’acusació de participar en una acció de grups anarquistes contra la deportació de treballadors immigrants. Segons els mossos d’esquadra, Núria Pòrtulas aspirava a liderar un salt qualitatiu de les accions del grup.
Situació paradoxal
La patata calenta es troba a les mans dels Mossos. És per això que la campanya focalitza les seves mobilitzacions en ICV. Aquest partit es troba en una situació difícil, ja que anteriorment s’havia solidaritzat amb altres detinguts sota la legislació antiterrorista.
Benet Salellas explica que la Conselleria de Interior no ha acceptat parlar amb ell sobre el cas. Qui ho ha aconseguit és la familía de Núria, encara que estan molt molestos perquè en un primer moment des de la Conselleria els van dir que tenien proves concloents per empresonar-la, però després en l’atestat no hi havia res d’això.
Les entitats que demanen la seva llibertat inclouen un ventall molt ampli de la societat de les comarques de Girona, ja que s’inclouen des de col·lectius llibertaris i independentistes fins a associacions juvenils i ecologistes, passant pels ajuntaments gironins de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis i també l’agrupació de CDC de Girona.
Immigrants
La detinguda participava en un grup de solidaritat per exigir la llibertat de Juan Surroche, un anarquista català extradit recentment a Itàlia acusat d’una acció contra la deportació d’immigrants.
Solidaritat
En ciutats com Tarragona, Lleida, Manresa, Maó o Palma de Mallorca també s’han convocat mobilitzacions per exigir la llibertat de la detinguda, que porta ja més d’un mes a la presó.
Carta de Núria Pòrtulas des de la presó
Núria Pòrtulas, la noia de Sarrià de Ter empresonada per presumpta vinculació amb grups anarquistes, ha enviat una carta des de la presó madrilenya de Soto del Real per agrair el suport rebut per part d’amics, familiars i entitats que en demanen l’alliberament des del 7 de febrer, quan fou detinguda. Mitjançant la carta, Núria Pòrtulas també critica que el sistema judicial i policíac no respecti pas la llibertat d’expressió.
A més, lamenta que se l’hagi criminalitzada pel fet de defensar una ideologia determinada:
BON VESPRE GRAN FAMÍLIA!!!
Aquí unes paraules breus amb moltes ganes per a totes vosaltres. La veritat és que jo, la Núria, no sabia mai si definir-me com anarquista ja que des de sempre he dit que sóc la Núria i que actua i faig les coses d’una determinada manera perquè al llarg del meu procés vital he recollit i he deixat enrere tot allò que creia oportú en el seu moment.
Amb tot això us vull dir, cridar ben fort i reafirmar-me que no combrego amb cap de les seves lleis creades a la seva justa mesura, que aquí l’únic terrorista existent és l’Estat i tots els seus súbdits, esclaus de les classes dirigents, conformistes, obedients i mandats que fan el possible per destrossar famílies a canvi d’un sou fix.
Que de ben segur que cap d’ells ha gaudit i ha pasta els moments extraordinaris de la seva trista vida, com jo he fet amb totes vosaltres. També cal dir que mai atraparan la meva felicitat per molts augments de sou que tinguin, i que tot i estar entre reixes no arrencaran la meva llibertat.
Així com diu George Orwell en el seu llibre 1984: “hem de ser conscients de la nostra força la força d’estar al carrer i vosaltres ho esteu demostrant.”
No pas per portar una pistola i una porra a la cintura ens podreu arravatar les nostres ideologies, ara jo no són accions pel que ens criminalitzen sinó per pensar d’una determinada manera, la llibertat d’expressió no entra en els seu llistat de vocabulari habitual, és una paraula desconeguda per ells, de ben segur que mai s’han expressat amb llibertat.
Tot i això no se ni ho saben però la vostra força i la vostra energia està travessant aquests murs de formigó , aquí les noticies arriben lentes però mica en mica es van filtrant.
Més aviat o més tard estaré aquí entre vosaltres donant guerra, que la revolta no s’aturi tant a dins com a fora continuarem lluitant.
Gràcies per la vostra resposta incondicional.
Amb molt d’amor i molta ràbia des d’una de les gàbies de l’Estat. Solidaritat amb l’escamot Dixan i fins que tots i totes les presxs siguem lliures.
SALUT I FORÇA
NÚRIA
SOTO 22/02/07
Web Ixent (L’Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)
Acte de suport a la Núria Pòrtulas a Ciutat de Mallorca
En un ambient pacífic es dugué a terme ahir a les 7 de la tarda davant de la sots-delegació del govern de Ciutat de Mallorca, una concentració en suport a Núria Pòrtulas, detinguda sota la llei antiterrorista a Sarrià de Ter el passat dimecres 7 de febrer. Núria Pòrtulas resta detinguda i acusada de pertinença a banda armada i està actualment en presó preventiva a Ciudad Real després de declarar el passat divendres davant el jutge de l'audència Nacional a Madrid.
A l'acte assistiren vuit persones amb una pancarta on es podia llegir el lema “Prou agressions, llibertat Nuri”. Es llegí un manifest on es demanà la llibertat de la Núria, l'abolició de la llei antiterrorista i es denuncià la fragilitat i vulnerabilitat dels drets elementals per a tota la ciutadanía als quals aboca la pròpia llei i la manera indiscriminada de com s'aplica. També es llegí el manifest de la família, de la qual es rebé suport explícit en forma d'una trucada telefònica en mig de l'acte. La concentració es finalitzà amb la cantada de la cançó “No és això, companys no és això” d'en Lluís Llach. Núria Pòrtulas, és educadora social i viu en la casa ocupada 'El Rusc' de Sarrià de Ter. Fou membre del grup escolta Pare Claret de Girona durant més de deu anys i membre activa i compromesa dins del teixit social i associatiu de Sarrià i les comarques Gironines. La vinculació i posterior campanya de recolzament a un company Sarrianenc reclamat per la justícia Itàliana acusat d'una actuació anarquista en aquell país, ha estat motiu suficient per practicar-li la detenció. Donat el caràcter d'aïllament que suposa l'aplicació de la llei antiterrorista, la Núria només va poder ser visitada el pasat divendres durant mitja hora pel seu advocat. La privació absoluta de drets de la Núria ha provocat un gran trasbals a la família, amics i entorn associatiu gironí, per la seva incomprensió i manifesta mala fe. Actualment, la detenció està allargada fins al proper dilluns dia 12 de febrer per a permetre als Mossos d'Esquadra allargar les diligències i la investigació. Aquest diumenge famliars s'han desplaçat fins a Ciudad Real, a l'espera que finalment els deixin veure la Núria i li puguin dur roba neta i estris personals.
Ciutat de Mallorca, Lluís Fita
Diumenge 11 de Febrer de 2007
« | Març 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |