Administrar

Franquistes reciclats (UCD), carrillistes (PCE) i felipistes contra els treballadors: el Pacte Social de la Moncloa (i II)

pobler | 05 Març, 2007 09:47

Ni la direcció del PCE de les Illes ni la de CC.OO. feren res contra els Pactes de la Moncloa (com tampoc, un any després, feren res a favor de la República, l'autodeterminació ni el socialisme). Els comunistes d'OEC, companys d'altres partits revolucionaris, ens fèiem creus diàriament en veure la capacitat de traïda als interessos populars del partit de Carrillo. Allò era de veure i no creure. Ara s'atacava i rebutjava l'herència socialista del proletariat i sectors explotats pel capitalisme; ara s'acceptava la bandera que havia guanyat la guerra als republicans i nacionalistes, i la col·locaven presidint la seu; ara clamaven a favor dels Pactes socials amb la patronal i atacaven el poder adquisitiu dels treballadors; l'altre dia acceptaven "la sagrada unidad de España" sense dir ni piu. Al contrari! Acusaven de "col·laborar amb el franquisme" els comunistes que lluitàvem pel socialisme. Era de bojos constatar totes les girades de casaca, canvis de política, pactes i renúncies del PCE i la socialdemocràcia! (Miquel López Crespí)


Memòria històrica de la transició


Franquistes reciclats (UCD), carrillistes (PCE) i felipistes (PSOE) contra els treballadors: el Pacte Social de la Moncloa (i II)



Madrid, 25-X-1977: Franquistes reciclats de totes les tendències, carrillistes (PCE) i felipistes signen el Pacte Social de la Moncloa, un pacte al servei de la patronal, la monarquia i el capitalisme que atacava greument els interessos dels treballadors de tot l'estat espanyol.

Vists amb la perspectiva històrica que donen els anys, el que ara destaca amb una claredat meridiana són els significats polítics del Pacte. L'OEC (Organització d'Esquerra Comunista), els altres partits comunistes (LCR, PORE, POUM, MCI, etc) destacàvem massa, potser, els aspectes purament econòmics de la traïda al poble. No vol dir que no fos així. L'atac que els Pactes significaven al poder adquisitiu dels treballadors era brutal, i hi ha economistes que afirmen (amb números damunt la taula) que els efectes encara es deixen sentir en l'actualitat. Però, portats pel nostre permanent economicisme (creure que la lluita de classes contra la burgesia era tan sols econòmica, oblidant els aspectes culturals, ideològics i polítics) no tenguérem prou en compte que aquell acte (la signatura dels Pactes) era la peça clau d'una nova "cultura" dins del pensament de l'esquerra. Parlam de la "cultura" del consens. La constitució ordida entre PCE, AP, PSOE, CDC, UCD i PNB (1978) no s'hagués pogut portar endavant sense haver controlat i desviat la combativitat revolucionària dels pobles de l'Estat. Fins i tot en els congressos dels partits d'esquerra més reformismes (PSOE) els militants de base demanaven la República Federal!

El PCE portava dècades d'avantatge dins d'aquesta línia, amb la seva pràctica política proburgesa i afavoridora de la unió amb el franquisme reciclat.

Llavors (octubre de 1977) es tractava d'implicar en aquesta pràctica carrillista d'entesa amb el franquisme tot el poble, sumant-hi els altres partits d'esquerra.

Com explica molt bé el dirigent de CC.OO. Agustín Moreno: "Los Pactos de la Moncloa tienen en su haber el establecimiento del consenso político que permite la elaboración de la Constitución Española de 1978" (op.cit., pàg. 14). I la Constitució espanyola barrava -i barra encara!- el pas vers objectius autènticament democràtics com pot ser la república com a forma d'Estat (els partits del consens acceptaren sense excepció la monarquia borbònica que ens deixava per herència Franco). La Constitució no reconeixia -ni reconeix!- el dret democràtic a l'autodeterminació (dret reconegut per les Nacions Unides) i prohibeix expressament una possible federació de comunitats autonòmes (atac directe a la construcció política dels Països Catalans). La constitució consensuada consagra l'economia de mercat capitalista, impedint, en cas d'una hipotètica victòria electoral de partits autènticament d'esquerra, l'avenç cap a una societat més justa i sense classes socials. L'exèrcit espanyol resta com a òrgan que garanteix la "sagrada unidad de España" i el que tutela, en definitiva, tot l'engranatge actual.

Aquests continguts polítics -que aleshores no havien estat assumits per una bona part de la població- era el que pretenia fer empassolar la cultura del consens.

Indubtablement, els Pactes de la Moncloa varen ser la columna vertebral de l'actual sistema polític. Domesticar els treballadors per a després cenyir-los al jou de tot el que hem dit abans.

Ni la direcció del PCE de les Illes ni la de CC.OO. feren res contra els Pactes de la Moncloa (com tampoc, un any després, feren res a favor de la República, l'autodeterminació ni el socialisme). Els comunistes d'OEC, companys d'altres partits revolucionaris, ens fèiem creus diàriament en veure la capacitat de traïda als interessos populars del partit de Carrillo. Allò era de veure i no creure. Ara s'atacava i rebutjava l'herència socialista del proletariat i sectors explotats pel capitalisme; ara s'acceptava la bandera que havia guanyat la guerra als republicans i nacionalistes, i la collocaven presidint la seu; ara clamaven a favor dels Pactes socials amb la patronal i atacaven el poder adquisitiu dels treballadors; l'altre dia acceptaven "la sagrada unidad de España" sense dir ni piu. Al contrari! Acusaven de "collaborar amb el franquisme" els comunistes que lluitàvem pel socialisme. Era de bojos constatar totes les girades de casaca, canvis de política, pactes i renúncies del PCE i la socialdemocràcia!

Miquel López Crespí

Del llibre No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc, Lleida, 2001)

Palma (Mallorca): bomba feixista contra la seu de la CGT

pobler | 05 Març, 2007 06:43

Aquest és el tercer atemptat contra la seu de CGT del carrer Àngel Guimerà en pocs dies. El primer va estar una pintada en la mateixa porta, consistent en una amenaça amb símbols feixistes. El segon va estar ahir mateix, que va aparèixer el local amb el pany inutilitzat, just el dia que estava prevista (com, de fet, es va fer) una xerrada col·loqui. El tercer i més greu és l'atemptat d'avui, que suposa una passa qualitativa, perquè potencialment hagués pogut provocar desgràcies personals, que per sort no s'han produït. (CGT-Illes)

La millor manera de conservar les llibertats és plantar cara al feixisme. En la CGT tenim memòria històrica i ho tenim molt clar: aquests terroristes covards no alteraran la nostra manera de pensar i fer. Fem una crida solidària a totes les associacions, sindicats, partits i persones que es considerin defensors de la llibertat, a fer pinya contra la intolerància feixista. (CGT)


center>

Companyes i companys:

Vos informam que avui diumenge, devers les 7,15 del matí, ha esclatat un artefacte davant la nostra seu del carrer Àngel Guimerà. La bomba, de fabricació casolana però molt potent, estava col·locada entre dos cotxes ben davant l'entrada del nostre local, i per atzar no ha afectat a la façana de la nostra seu, però un dels cotxes ha estat objecte de nombrosos danys estructurals, a més de la trencadura d'un dels vidres de l'entrada dels habitatges veïnada del local. La potent explosió ha commocionat als veïns de la zona, i tot d'una ha hagut nombrosa presència policíaca, acordonant la zona i recollint mostres de l'artefacte.

Al llarg d'avui hem estat en contacte amb la Delegació del Govern i la pròpia Policia, i hem quedat per demà dilluns per formalitzar les corresponents denúncies i declaracions, a més dels sistemes de seguretat i protecció dels companys de CGT i dels treballadors que cada dia fan activitats al local.

Aquest és el tercer atemptat contra la seu de CGT del carrer Àngel Guimerà en pocs dies. El primer va estar una pintada en la mateixa porta, consistent en una amenaça amb símbols feixistes. El segon va estar ahir mateix, que va aparèixer el local amb el pany inutilitzat, just el dia que estava prevista (com, de fet, es va fer) una xerrada col·loqui. El tercer i més greu és l'atemptat d'avui, que suposa una passa qualitativa, perquè potencialment hagués pogut provocar desgràcies personals, que per sort no s'han produït.

Aquests fets suposen una línia d'atacs feixistes contra la nostra organització, i les pròpies institucions i la Policia així ho reconeixen. Demà emetrem un comunicat de valoració dels fets i de línies d'actuació i defensa.

Només direm avui que passa a un segon terme el que sigui la CGT l'objecte d'atacs feixistes a Mallorca. L'important és el fet en si mateix, que afecta a tota la convivència democràtica i al sistema i exercici de les llibertats públiques i privades. Com vàrem dir en el primer comunicat, totes les persones i entitats que es considerin demòcrates han de sentir-se al·ludides i agredides per qualsevol atac feixista, i aquest ho és.

La millor manera de conservar les llibertats és plantar cara al feixisme. En la CGT tenim memòria històrica i ho tenim molt clar: aquests terroristes covards no alteraran la nostra manera de pensar i fer. Fem una crida solidària a totes les associacions, sindicats, partits i persones que es considerin defensors de la llibertat, a fer pinya contra la intolerància feixista.

Palma (Mallorca), 4 de març de 2007.

Secretariat Permanent de CGT-BALEARS

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS