pobler | 23 Gener, 2007 11:59
CONCENTRACIÓ DE CONDEMNA DELS ATACS EL PROPER DISSABTE 27 DE GENER A LES 12 H. AL BOSC DE LA MEMÒRIA.
Comunicat de Memòria de Mallorca davant el nou atac contra el Bosc de la Memòria
Memòria de Mallorca expressa el seu enèrgic rebuig i la seva més profunda condemna dels atacs perpetrats durant el darrer cap de setmana contra una vintena d'arbres del Bosc de la Memòria a Bendinat, Illetes (Calvià). Aquest Bosc va ser creat l'any 2003 com a record als homes de Calvià que foren repressaliats durant la Guerra Civil i als homes detinguts i executats al Fortí d'Illetes. El Bosc està format per més de 200 arbres identificats amb plaques on s'han inscrit els noms de totes aquestes persones.
En el darrer any, famílies de tot Mallorca han continuat sembrant arbres i instal·lant plaques amb més noms de desapareguts, davant la impossibilitat de fer-ho a cap cementiri mentre no se'ls cerqui i siguin tornats a les seves famílies. El Bosc de la Memòria ha esdevingut així un autèntic cementiri on honrar els desapareguts i a on acudeixen regularment les seves famílies i hi dipositen rams de flors. Aquest atac, i ja és el cinquè, no és només contra uns arbres: es dirigeix contra el nom i la dignitat de totes les persones que no es pogueren defensar en el seu moment i que les seves famílies continuen cercant.
Memòria de Mallorca es va dirigir en el mes de juliol de 2006 al batle de Calvià, senyor Carlos Delgado, per sol·licitar-li un millor manteniment de la zona, la identificació del Bosc com a lloc d'homenatge als desapareguts i morts durant la Guerra Civil i una major vigilància davant els continus actes de vandalisme, alguns clarament de tipus feixista, que es perpetren contra aquest Bosc. Fins al moment, l'Ajuntament de Calvià no ha realitzat cap d'aquestes mesures. Memòria de Mallorca fa una crida, una vegada més, a l'Ajuntament de Calvià perquè protegeixi el Bosc de la Memòria com es mereix, un lloc de record per als morts i de recolliment per als seus familiars.
A petició de les famílies dels desapareguts honorats en aquest Bosc, Memòria de Mallorca convoca una
CONCENTRACIÓ DE CONDEMNA DELS ATACS EL PROPER DISSABTE 27 DE GENER A LES 12 H. AL BOSC DE LA MEMÒRIA
Us hi esperem!
Memòria de Mallorca
pobler | 23 Gener, 2007 06:54
Com podem dir “comunista”, “radical” o “grup d’extrema esquerra” precisament a qui va ser encarregat per la burgesia espanyola, pels homes del “Movimento” (Suárez, Torcuato Fernández Miranda, etc.) de desactivar precisament el component republicà, autodeterminacionista i antisistema d’aquell moment històric [la Transició]? Qui va fer més aleshores per a atacar precisament, els fonaments del socialisme, demonitzar les avantguardes comunistes de la transició (LCR, OEC, MC, PTE, PORE, etc), ridiculitzar la Revolució Socialista, la unitat sindical, l’assemblearisme del moviment obrer i estudiantil? La Constitució que garanteix l’economia de mercat, la unitat de l’estat i la monarquia, el suport que el PCE (i també el PSOE) va donar a la maniobra de restauració monàrquica... pot ser considerada com una conseqüència de la política “d’extrema esquerra” carrillista? (Miquel López Crespí)
Les acusacions de grup “comunista” i “radical” no tenen sentit i no serveixen de res a l’hora de saber cap on va i què pretén aquesta organització amb les seves aliances i pactes electorals. Qui vulgui veure en els militants de Llamazares, com abans en els de Carrillo o Anguita, una “perillosa” organització disposada a portar endavant una autèntica política anticapitalista o independentista, s’equivoca de cap a peus i no entendrà mai quina és la seva funció real en aquests moments, tant a les Illes com a la resta de l’estat. (Miquel López Crespí)
Entesa per Mallorca i Esquerra Unida
Des d´una posició modesta, de simple memorialista de la nostra història recent, especialment en qüestions que fan referència a la transició o a la recent història del moviment obrer i dels grups d’esquerra i nacionalistes mallorquins, em permetreu unes paraules en referència als “comunistes oficials” de les Illes. He de confessar que em sent preocupat per segons quines afirmacions que es fan sense gaire fonament, des d´una visceralitat que no contribueix gens a aclarir les qüestions tractades, quan es diu alegrement que Esquerra Unida és una organització “comunista radical”.
Hauríem de ser seriosos en determinades qüestions, i més que res si les afirmacions i les desqualificacions surten de gent que dirigeix grups en actiu i en constant negociació de llistes electorals, blocs i coalicions de tota mena. En aquests moments, i solament a Mallorca hi ha en marxa unes travesses de, aproximadament, dotze tipus d’aliances diferents concretades a diversos pobles. Les excuses, justificacions i discursos públics per a anar amb uns o uns altres a les eleccions són, a vegades, un mostrari de curioses extravagàncies i tòpics increïbles. Un dels emprats com a estri d’atac i que més m’ha sorprès és el que a vegades prové d’Entesa per Mallorca i sectors propers a l’anomenat tercer espai quan acusen Esquerra Unida de grup proper a “l’extrema esquerra comunista”. Acusar Esquerra Unida de “grup radical d’extrema esquerra” no em pareix gens correcte perquè no correspon a la realitat. Tothom que hagi estudiat una mica la història del carrillisme espanyol (PCE) sap a la perfecció que el grup de Carrillo fa més de mig segle, des del congrés de mitjans dels anys cinquanta que aprovà la política de “reconcialiación nacional” (amb la burgesia i els sectors “moderats” del franquisme), que no practica ni ha practicat una política anticapitalista basada en els fonaments del marxisme.
Com podem dir “comunista”, “radical” o “grup d’extrema esquerra” precisament a qui va ser encarregat per la burgesia espanyola, pels homes del “Movimento” (Suárez, Torcuato Fernández Miranda, etc.) de desactivar precisament el component republicà, autodeterminacionista i antisistema d’aquell moment històric? Qui va fer més aleshores per a atacar precisament, els fonaments del socialisme, demonitzar les avantguardes comunistes de la transició (LCR, OEC, MC, PTE, PORE, etc), ridiculitzar la Revolució Socialista, la unitat sindical, l’assemblearisme del moviment obrer i estudiantil? La Constitució que garanteix l’economia de mercat, la unitat de l’estat i la monarquia, el suport que el PCE (i també el PSOE) va donar a la maniobra de restauració monàrquica... pot ser considerada com una conseqüència de la política “d’extrema esquerra” carrillista?
Cal dir que amb aquestes paraules no volem desqualificar molts heroics militants de base del PCE que, sens dubte, lluitaren activament contra el franquisme, patiren i moriren pensant en el socialisme, potser sense saber que eren emprats per unes direccions oportunistes.
Els amics d’Entesa, els homes i dones agrupats entorn del tercer espai, haurien d’anar molts vius en les seves definicions i no caure en els tòpics anticomunistes de sempre emprats per la dreta espanyola. El “fantasma del comunisme” ja no cavalca per Europa, com escrigué Marx en el seu famós Manifest de 1848. Ara hi cavalca el neoliberalisme que vol acabar amb certes conquestes populars arrencades a la socialdemocràcia, com l’anomenada “societat del benestar”: els atacs a la sanitat, l’ensenyament públic, la lluita conservadora contra les prestacions socials...
Si parlam d’Esquerra Unida hem de definir la seva funció actual sense caure mai en els esquemes típics de l’anticomunisme franquista. Un tòpic no serveix ni és útil per a entendre la realitat, fer plans per a l’esdevenidor, bastir les noves eines d´intervenció política que la societat mallorquina necessita.
Esquerra Unida no és un grup “comunista”, ni ho pretén, malgrat que pugui haver-hi antics dirigents del PCE i del prosoviètic PCB-PCPE en la seva direcció. Esquerra Unida, repetesc, és un grup entestat a ser la reserva de vots de la socialdemocràcia espanyola. Un grup que “matisa”, no combat, determinades mancances del PSOE. Esquerra Unida té una funció ben delimitada de suport a la socialdemocràcia. I res més. Les acusacions de grup “comunista” i “radical” no tenen sentit i no serveixen de res a l’hora de saber cap on va i què pretén aquesta organització amb les seves aliances i pactes electorals. Qui vulgui veure en els militants de Llamazares, com abans en els de Carrillo o Anguita, una “perillosa” organització disposada a portar endavant una autèntica política anticapitalista o independentista, s’equivoca de cap a peus i no entendrà mai quina és la seva funció real en aquests moments, tant a les Illes com a la resta de l’estat.
Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (23-I-07)
« | Gener 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 |