Administrar

L'oportunisme "sobiranista" d'EU. Una mica de memòria històrica

pobler | 31 Desembre, 2006 16:35

La cadireta fa més miracles que el debat.


Per Llorenç Buades (CGT)


Els que ara mateix esdevenen sobiranistes, van desaprovar-me per dogmàtica partidària quantes iniciatives vaig fer durant anys (més de 15) dins les Comissions Obreres en favor de l'autodeterminació i del model republicà d'Estat. Efectivament són sobiranistes i conseqüèntment federalistes espanyols, i amb aquesta lectura també ho pot ser Rodríguez. En qualsevol cas estam d’enhorabona perquè han vingut a les nostres, encara que sigui només simbòlicament. (Llorenç Buades)


El PCE no va adherir-se mai a la festa del 31 de desembre. Només l'escindit PCPE va adherir-se a vegades a alguna manifestació, i en l'entorn d'Esquerra Unida, la celebració va ser rebutjada perquè es considerava que el 31 de desembre consistia en la celebració del genocidi de la població musulmana, quan allò que es celebrava en positiu era la catalanitat de Mallorca, i quan la bandera que es plantava a l'estàtua del Rei Jaume situada en l'actual Plaça d'Espanya, i abans Plaça de Joanot Colom, instador de la Germania, era l'estelada. (Llorenç Buades)



Llorenç Buades, històric militant de la LCR en temps de la lluita antifranquista i sindicalista de la CGT en el present.

El 31 de desembre de 1229, data de la conquesta catalana de Medina Mallorca va situar en el calendari una fita anual de celebració de la festa de l'estendart.

Era una festa en acció de gràcies que el Partit Socialista de Mallorca va incorporar en el seu bagatge per a la celebració de la diada de l'illa.

Les primeres celebracions del PSM no tenien l'adhesió de les altres forces polítiques i es feien actes en locals tancats, com el del Palau de la Premsa.

La manifestació del 31 de desembre sorgeix del MDT, Catalunya Lliure, la Crida a la Solidaritat, LCR , MC , del jovent del PSM, i de moltes persones d'aquest partit.

Quan ERC va organitzar-se a Mallorca també va promoure la manifestació.

Al voltant d'aquestes fites també es feien conferències promogudes per la Crida, de manera que Heribert Barrera, Jordi Sánchez, ara columnista de l'Avui, o Josep Guia, convocat per Catalunya Lliure hi participaven. Heribert Barrera va venir promogut per la Crida perquè en aquell moment ERC no tenia una organització pròpia a Mallorca.

Unió Mallorquina, que provenia en bona part del CDS va inventar la seva pròpia diada, la del 12 de setembre, que ara és festa institucional de Mallorca i que no és festiu al calendari. La festa de les Balears és el 1 de març com podria ser qualsevol dia de l'any. No tenen cap significació política de caire popular.

El PCE no va adherir-se mai a la festa del 31 de desembre. Només l'escindit PCPE va adherir-se a vegades a alguna manifestació, i en l'entorn d'Esquerra Unida, la celebració va ser rebutjada perquè es considerava que el 31 de desembre consistia en la celebració del genocidi de la població musulmana, quan allò que es celebrava en positiu era la catalanitat de Mallorca, i quan la bandera que es plantava a l'estàtua del Rei Jaume situada en l'actual Plaça d'Espanya, i abans Plaça de Joanot Colom, instador de la Germania, era l'estelada.

Avui 30 de desembre dirigents d’Esquerra Unida a més de participar de la manifestació conmemorativa de la diada de Mallorca, en la que mai no han cregut, encapçalaven la marxa amb una pancarta. París val més que una missa i les conviccions resten al marge de les raons tàctiques.

Aquesta és una poderosa raó per a la desconfiança. Qui mai no ha participat d’una diada del 31 de desembre sempre és benvingut, però hi ha gent que entra al convent sense convicció i només pel fet que la fam--en aquest cas de títols institucionals--fa miracles.

Els que com jo no ens menjam la pastanaga, i que no atorgariem ni un cèntim de confiança a candidats electorals que es diuen d’esquerra, tot i que quan arriben al poder fan polítiques de dreta ho feim perquè tenim memòria històrica. Els que ara mateix esdevenen sobiranistes, van desaprovar-me per dogmàtica partidària quantes iniciatives vaig fer durant anys (més de 15) dins les Comissions Obreres en favor de l'autodeterminació i del model republicà d'Estat. Efectivament són sobiranistes i conseqüèntment federalistes espanyols, i amb aquesta lectura també ho pot ser Rodríguez. En qualsevol cas estam d’enhorabona perquè han vingut a les nostres, encara que sigui només simbòlicament.

Jo per si de cas m’he adherit al seguici dels Maulets que a més de ser el més nombrós és ara per ara el de la gent que lluita amb més convicció i menys interesada pel possibilisme institucional. I a més, el seguici més combatiu i divertit.

Els Maulets si que mereixen estar al Parlament i donar veu a la gent que no en té, a les seves preocupacions socials, ecològiques i nacionals.

Convé que s'ho pensin.

Llorenç Buades (31-XII-06)

Web antifeixista i anticapitalista Ixent

Neix la Plataforma per la unitat del nacionalisme progressista i l'autodeterminació

pobler | 31 Desembre, 2006 08:20

La Plataforma Sobirania i Progrés presenta la seva Crida per Mallorca al monestir de La Real.


Aquesta entitat és d'àmbit dels Països Catalans i pretén «aplegar totes les forces nacionalistes»


La Plataforma Sobirania i Progrés féu pública ahir al monestir de La Real la seva «Crida per Mallorca». Es tracta d'una entitat civil que fou presentada a Barcelona el mes d'octubre passat i que pretén actuar dins tot l'àmbit dels Països Catalans.

Amb la «Crida per Mallorca», s'aprofiten l'avinentesa del 31 de Desembre per «fer que la ciutadania prengui consciència de l'estat lamentable en què es troben les forces polítiques sobiranistes de les Balears, cosa que fa que no puguin celebrar la incorporació de Mallorca a la catalanitat de manera conjunta».

L'historiador Arnau Company, el músic Antoni Roig, la promotora de l'Orquestra Simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans Magdalena Gonzàlez i el regidor dels Independents de Binissalem, Pere Daniel Pol, presentaren el manifest.

A hores d'ara, hi ha una vuitantena de persones que ja s'hi han adherides, com ara l'estudiosa de la literatura Pilar Arnau; els escriptors Jaume Santandreu, Miquel López Crespí i Llorenç Capellà; la colla de xeremiers formada per Pere i Manuel Martorell; el poeta Bernat Nadal o el lingüista Gabriel Bibiloni.

Així mateix, l'esmentada plataforma deixa entreveure que es plany del «fracàs del Bloc, que en lloc d'unir ha dividit l'espai nacionalista i n'ha deixat fora les forces més clarament sobiranistes com ERC i Entesa per Mallorca». Durant l'acte es reivindicà «l'entitat dels Països Catalans sense complexos, de manera decidida i ferma, i sobretot, sense cap casta de submissió respecte d'Espanya».

Les adhesions a aquesta plataforma són molt nombroses al Principat i al País Valencià. Tots aquells mallorquins o balears que s'hi vulguin afegir, ho poden fer a la web sobiraniaiprogres.cat.

Per als seus promotors, «no es pot consentir que es duguin a treme polítiques quan hi ha més de la meitat de la població en contra i, a més, que canvien la realitat social, ambiental i econòmica de les Illes d'una manera irreversible». Per això, engresquen «tots els mallorquins a treballar sense fissures».

A.MATEU.Palma.

Diari de Balears (31-XII-06)

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aclariments.

Els diaris volen situar la plataforma Crida per Mallorca, forma en que es concreta Sobirania i Progrés contra el Bloc.

Ahir es va presentar a la Sala Capitular de La Real la plataforma Crida per Mallorca, que concreta la de Sobirania i Progrés, a la qual em vaig adherir, i vaig participar de l'acte.

Els periodistes destaquen en una desinformació interessada que es tracta d'una plataforma contra el Bloc, quan no és així. En cap moment de l'acte es parlà del bloc perquè allò que vol la plataforma és sumar i no restar com pretenen els periodistes.

El manifest no diu res del Bloc ni de cap instància partidària. Es tracta d'una plataforma promoguda per un grup de persones que es refereixen a la necessitat de posar en marxa un moviment de caire sobiranista i que promogui l'autodeterminació. Allò que volen els que signen el manifest és que les forces que donen suport al 31 de desembre, i que tothom coneix, es projectin de manera unitària en les eleccions.

Tothom coneix quines són les forces que donen suport a la celebració del 31 de Desembre, i amb això està dit tot.

Llorenç Buades. (31-XII-06)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS